dimecres, 26 d’abril de 2017

SETMANA CULTURAL SANT JORDI 2017



La setmana cultural ja ha arribat a l’escola. S’han repartit els premis dels jocs florals, també hem fet la jornada de portes obertes i els padrins han llegit als fillols.


Els còmics guanyadors:











Si desitgeu veure més fotografies....
Podeu fer-ho a l'apartat de fotografies d'escola o clicant al següent enllaç:

FOTOGRAFIES ESCOLA 

dijous, 9 de febrer de 2017

Visita a l'EXPOSICIÓ "ONCE UPON A TIME"

Els alumnes de 6è de l'escola Madrenc hem visitat l'exposició que ens ofereix Can Gruart "ONCE UPON A TIME" ens va agradar molt. Els alumnes de 5è també la visitaran. Agraim moltíssim que ens acompanyéssin en Martí Gironell i en Narcís Gironell que ens varen fer d'amfitrions.

A l'apartat de fotografies en podeu veure més.

dijous, 22 de desembre de 2016

EL POEMA DE NADAL

AQUEST ANY NO HEM TINGUT LA OPORTUNITAT DE RECITAR-VOS EL POEMA DE NADAL AIXÍ QUE US OFERIM LA POSSIBILITAT QUE DISFRUTEU D’UNS VÍDEOS EN ELS QUALS ELS VOSTRES FILLS US DESITGEN BON NADAL!!

ELS VÍDEOS SON DINTRE LA CARPETA "FOTOGRAFIES 2016/17"

ESPEREM QUE US AGRADIN.

dimecres, 19 d’octubre de 2016

Xerrada de l´ONG Nou Sol

El dia  5  d´octubre van venir a l´escola unes persones que col.laboren  amb l´ONG  Nou  Sol .
Ens van explicar que aquesta ONG ajuda  a persones que viuen en pobles situats a les muntanyes del Atles, al Marroc . La població d´aquesta zona és molt pobra i els pobles están molt mal comunicats .
Van venir acompanyats d´en Ryan , un nen de tres anys amb una lesió molt important al braç . Quan va néixer en Ryan , la comadrona  va estirar més del compte del  seu braç  i ara la seva mobilitat és molt reduïda .
En Ryan será  operat a l´hospital Sant Joan de Déu per recuperar la mobilitat del  braç .
Cada any , l´ONG Nou Sol pot portar una persona d´aquestes zones deprimides del Marroc per ser atès en hospitals catalans .

Properament aquesta ONG tornarà venir a l´escola per mostrar-nos el video  que  estan fent  sobre  el  cas d´en Ryan .

https://goo.gl/photos/ZCiVkJNAyUMpKGh58

dimecres, 20 de juliol de 2016

Eva Millet: “Deixem de preguntar-ho tot als nens, la família no és una institució democràtica”

Periodista, autora de 'Hiperpaternidad’ (Plataforma Actual). Arran del naixement del primer dels seus dos fills, la periodista Eva Millet va començar a especialitzar-se en temes d’educació i criança. Fa dos anys va posar en marxa el blog ‘www.educa2.info’ i ara acaba de publicar un assaig sobre la hiperpaternitat

Eva Millet (Barcelona, 1968) analitza el fenomen dels hiperpares al seu nou llibre 'Hiperpaternitat' (Plataforma Actual) / CRISTINA CALDERER

Hem passat de tenir fills moble, a qui fèiem poc cas, a tenir fills altar, que venerem. Una nova generació de pares practica la hiperpaternitat, un model de criança originari dels EUA, i propi de les classes mitjanes i altes, que es caracteritza per una sobreprotecció d’uns fills que s’han convertit en el centre de les famílies del segle XXI. Així ho sosté Eva Millet al seu últim llibre.

Per què els pares d’ara som més protectors?

Una de les raons és demogràfica. Si només tenim 1,3 nens de mitjana, aquest nen és el centre d’atenció i de la vida dels seus pares. I no els estem fent cap favor. Esclar que són superespecials! Però per a tu, no per a tot el món, i s’han d’acostumar que no són el centre de l’Univers. Les famílies abans eren més extenses i tothom -avis, tiets, cosins- participava en la teva educació. Ara no, el model està blindat i no acceptem comentaris ni crítiques de la tribu. A més, tenim els fills de més grans i importem a la criança les eines de la feina. I també hi ha una competència brutal entre pares: els nens són ara signe d’estatus. Són una projecció de tu mateix i les seves fites són les teves. Tot ha de ser perfecte: la casa, el cotxe, les dents i, també, el nen.

Com són els hiperpares?

La hiperpaternitat es caracteritza per una atenció excessiva als nens i una perpètua supervisió. Els pares resolen sistemàticament els problemes als seus fills i això té conseqüències, perquè els estàs fent menys autònoms. Una altra característica és justificar-los contínuament i estimular-los precoçment. Hi ha una tendència a intentar que els nens ho facin tot com més aviat millor perquè siguin supernens, però això té dues derivades. Estem prenent als nens el més important de la infantesa, que és el temps per jugar, i no tenen temps per avorrir-se, i de l’avorriment en pot sortir la creació. Està bé que facin alguna activitat però el màxim haurien de ser tres tardes ocupades, i ja em sembla molt.

“Estic farta de fer que la infantesa del meu fill sigui màgica”, deia la carta d’una mare que es va fer viral.

Trobem pares insegurs perquè hi ha sobreoferta de mètodes i experiències que el nen ha de viure, i això suposa un estrès afegit. Sembla que no puguis quedar-te a casa un cap de setmana sense fer res, i els nens a vegades també ho demanen. Estan farts de tanta acadèmia precoç i no hauria de ser així perquè els mates les ganes d’aprendre i la curiositat.

Els perills de la hiperpaternitat




Per què els pares d’ara som més protectors?

Una de les raons és demogràfica. Si només tenim 1,3 nens de mitjana, aquest nen és el centre d’atenció i de la vida dels seus pares. I no els estem fent cap favor. Esclar que són superespecials! Però per a tu, no per a tot el món, i s’han d’acostumar que no són el centre de l’Univers. Les famílies abans eren més extenses i tothom -avis, tiets, cosins- participava en la teva educació. Ara no, el model està blindat i no acceptem comentaris ni crítiques de la tribu. A més, tenim els fills de més grans i importem a la criança les eines de la feina. I també hi ha una competència brutal entre pares: els nens són ara signe d’estatus. Són una projecció de tu mateix i les seves fites són les teves. Tot ha de ser perfecte: la casa, el cotxe, les dents i, també, el nen.

Com són els hiperpares?

La hiperpaternitat es caracteritza per una atenció excessiva als nens i una perpètua supervisió. Els pares resolen sistemàticament els problemes als seus fills i això té conseqüències, perquè els estàs fent menys autònoms. Una altra característica és justificar-los contínuament i estimular-los precoçment. Hi ha una tendència a intentar que els nens ho facin tot com més aviat millor perquè siguin supernens, però això té dues derivades. Estem prenent als nens el més important de la infantesa, que és el temps per jugar, i no tenen temps per avorrir-se, i de l’avorriment en pot sortir la creació. Està bé que facin alguna activitat però el màxim haurien de ser tres tardes ocupades, i ja em sembla molt.

“Estic farta de fer que la infantesa del meu fill sigui màgica”, deia la carta d’una mare que es va fer viral.

Trobem pares insegurs perquè hi ha sobreoferta de mètodes i experiències que el nen ha de viure, i això suposa un estrès afegit. Sembla que no puguis quedar-te a casa un cap de setmana sense fer res, i els nens a vegades també ho demanen. Estan farts de tanta acadèmia precoç i no hauria de ser així perquè els mates les ganes d’aprendre i la curiositat.

Com podem saber si ens hem convertit en hiperpares?

Hi ha dos senyals. Un, si no ets capaç d’observar el teu fill sense intervenir a la primera oportunitat. I un altre és quan es parla en plural dels fills: “Avui tenim un examen”, “Hem aprovat”, “Hem suspès”...

Els hiperpares també intervenen molt en l’escola.

Està bé que els pares s’impliquin en l’escola, que hi col·laborin, però cadascú ha de saber quins són els seus límits. El problema és que sovint acaba en enfrontament.

Triar escola provoca molt d’estrès als pares.

I no hauria de ser així. Els nens haurien d’anar a l’escola del barri. Però hi ha la idea que han d’anar a l’escola perfecta on fan l’última tècnica pedagògica. És un estrès. Els pares visiten 25 escoles, fan excels i després no es refien de l’escola a la qual l’acaben portant.

I quins nens estem criant?

Estem criant nens amb una visió molt inflada de si mateixos. Estem criant nens L’Oréal : “Perquè jo ho valc”. Però d’altra banda, són nens molt dèbils que mai han après a resoldre els seus problemes, perquè mai els has donat l’oportunitat ni les eines i davant un petit problema es desmunten. Recordo el cas d’una estudiant nord-americana a Barcelona que es va quedar atrapada a l’ascensor i en lloc de tocar l’alarma va trucar a la seva mare als Estats Units perquè l’hi resolgués. Estan acostumats que els pares els diguin què han de fer. En estar tan protegits són insegurs i tenen moltes pors: nens amb por de dormir amb el llum apagat, d’estirar la cadena, de menjar coses noves...

¿La criança natural o maternitat intensiva pot ser un problema?

La maternitat s’ha professionalitzat en el sentit que hi ha dones que fan de la maternitat la seva feina i es defineixen com a full time mums. S’acaba embogint. El nen és el teu referent però hem de tenir altres activitats a la vida.

I quin és l’antídot per revertir la hiperpaternitat?

L’ underparenting o sana desatenció dels fills. Com a pares la nostra feina és estar pendent dels fills però sense intervenir a la primera ni fer-ne un drama. Si la nena està desganada no vol dir que tingui anorèxia, i si un dia no la deixen jugar a futbol no és bullying. Poso l’exemple de la motxilla: quan el nen surt de l’escola no li has de portar la motxilla com si fossis el seu majordom. Si pesa, treu-li un parell de llibres. L’has de fer responsable de les seves coses. I també deixar de preguntar-l’hi tot: “Que vols dormir?”, “Que vols dinar?”, “Que vols un Dalsy?”... Hi ha aquesta idea que la família és una institució democràtica i no, la família és una jerarquia: els pares a dalt i els nens a baix. Tots hi participem però no li pots preguntar a un nen de 3 anys què vol per sopar.

diumenge, 12 de juny de 2016

Festa fi de curs

Benvolguts,
Divendres dia 10 vàrem fer la festa de l’escola Madrenc al pavelló del municipi. D’aquesta festa n’estem molt orgullosos i agraïm la vostra assistència. Ens ho vàrem passar molt bé.


Festa fi de curs 10 juny 2016

dimecres, 1 de juny de 2016

INTERESSANT REFLEXIÓ (LECTURA EN VEU ALTA)



La lectura en veu alta

Xavier Antich
Barcelona. Dimecres, 1 de juny de 2016
5 minuts
Xavier Antich


Quan era professor d’institut, i ho vaig ser durant deu anys, hi havia un exercici que m’entestava a repetir cada curs, en tots els grups, de manera sistemàtica, gairebé com a forma de presentació, en algun moment de les assignatures que impartia. Feia llegir, en veu alta, un fragment d’algun text dels que havíem de comentar a classe o que ens servia per obrir alguna qüestió. Entre els més joves, sempre es produïa una escena, que no per reiterada deixava de sorprendre’m. Quan, després que algun estudiant hagués llegit en veu alta un text, i jo demanava que m’expliqués el que havia acabat de llegir, sempre n’hi havia algun que em recriminava que no l’hagués advertit abans, perquè llavors s’hauria fixat en el que llegia. Amb variants, he retrobat sovint la mateixa escena a la universitat, sense la franquesa de la confessió dels estudiants de secundària: ara, però, sovint acostumen a rellegir-lo, encara que sigui en veu baixa, per provar, en la repetició de la lectura, de comprendre el que diu el text, que és, en aquest exercici, l’objectiu de la pregunta.

En realitat, comprendre el text és que el que defineix la lectura. Per això, sempre em sorprenia l’escena, i em continua sorprenent, perquè, sense comprensió, no hi ha pròpiament lectura. Ho descobrim quan, després de creure que hem llegit un paràgraf o alguna pàgina, hem de tornar enrere si, per cansament o per son, o per pura desatenció, ens adonem que hem anat llegint sense entendre el que suposadament estàvem llegint. Tanmateix, el que constatem, immediatament, en la lectura interior quan llegim sense entendre, sembla que no passa, i d’aquí la sorpresa que no deixa de produir-me la constatació, quan llegim en veu alta. Potser perquè la lectura en veu alta ha deixat, durant un temps, de ser una pràctica generalitzada, sistemàtica i habitual en tots els nivells de la vida educativa i, no cal dir-ho, fins i tot familiar. I, tot i així, la lectura en veu alta és potser la forma més radical de lectura o almenys la forma en la qual la lectura esdevé un exercici compartit.

Quan llegim en veu alta, no només es produeix l’encontre entre algú que llegeix i algú que ha escrit, un encontre que de vegades pot tenir els efectes d’una autèntica revelació o fins i tot d’una commoció, sinó que, a aquestes dues figures, la del lector i de l’escriptor, s’hi afegeix la figura d’algú que escolta el que un altre llegeix d’un altre que ha escrit alguna cosa. Si tota lectura és la coincidència de dos mons, el món del lector i el món de l’escriptor, en la lectura en veu alta se suma el món del qui escolta a aquells dos mons entrecreuats de qui llegeix i de qui ha escrit, abans, el que algú llegeix.

Llegir en veu alta és aprendre a llegir de veritat. En primer lloc, perquè en veu alta, el llegir mobilitza tot el nostre cos. I, en segon lloc, i sobretot, perquè aleshores la lectura es multiplica en un altre que, sense llegir, escolta el que un altre llegeix alhora que prova de comprendre-ho. Per això, si l’exercici de la lectura íntima i solitària és un exemple de comunitat concentrada (dues persones, dos mons, dos temps), la lectura en veu alta és la constatació d’una socialitat mínima, destil·lada, triangular. Dos són parella. Tres ja és una societat en la seva mínima expressió: una veu que ve del passat (encara que sigui molt recent), una veu que actualitza en present aquella altra veu i una veu, callada, que acull aquelles altres dues veus i que, en silenci, dialoga, a través de la comprensió del que es llegeix en veu alta.

Algú va dir, i jo n’estic convençut, que la lectura en veu alta és la prova de foc de l’autèntica lectura. Podem llegir, en silenci, per a nosaltres, sense comprendre el que llegim: només nosaltres ens en podem adonar. Però no és possible llegir en veu alta si no entenem el que llegim: se’ns nota massa! O se’ls nota massa, com tothom ha pogut observar, quan, per exemple, ens n’adonem que és exactament això el que li passa a algun locutor televisiu si, atent al teleprompter, descura el sentit d’allò que està llegint.

Per això em sembla una iniciativa extraordinària la que ahir va arribar al final, per aquest curs: el Certamen Nacional de Lectura en Veu Alta impulsat per la Fundació Enciclopèdia Catalana, en la seva dotzena edició, amb més de set-centes escoles i instituts del país. Una iniciativa que té el seu origen a Alemanya i que ara, dotze anys després de posar-se en marxa a Catalunya, ofereix un resultat, que creix any rere any, realment espectacular. En un acte al Teatre Nacional de Catalunya, ahir, amb una platea de gairebé mil persones, els finalistes, uns cinquanta estudiants de primària i secundària de tot el país, van anar desfilant, sobre l’escenari, durant un acte d’una intensitat realment emocionant, presidit per la Presidenta del Parlament de Catalunya, Carme Forcadell. Es va demostrar, de manera inequívoca i irrefutable, que actes com aquest, basats en l’exercici continuat a les aules de la lectura en veu alta, és potser la millor campanya de la lectura possible entre els escolars. I sostinc això, precisament, recordant algunes de les campanyes institucionals del foment de la lectura que, almenys algunes, haurien d’avergonyir durant dècades els responsables d’haver-les fet.

En aquesta ocasió, amb el Certament de Lectura en Veu Alta, al contrari, i en vaig ser testimoni durant tot el matí, s’hi pot descobrir l’esforç sostingut de mestres i professors, durant tot el curs, no només per fer llegir, i llegir molt bé, en veu alta, perquè era difícil no admirar-se de la precisió de la dicció i de la intensitat de la lectura, sinó per aconseguir el miracle que, quan un llegeixi, es transformi, entrant en el text com qui entra en un món. Em quedo amb una imatge de l’acte final d’aquesta iniciativa memorable: cada cop que un dels gairebé cinquanta estudiants començava a llegir, ho feia amb una seguretat i una decisió que ja voldrien, per a ells, molts actors i actrius, ignorant la presència sens dubte intimidant de les mil persones que escoltaven. Però si, per una casualitat, algú començava dubtant, temptativament, potser per una comprensible inseguretat, i va passar només quatre o cinc cops, només d’acabar la frase ja era tan dins del text que feia l’efecte que era sol, o en la seva classe, o a casa seva. L’efecte era realment prodigiós: això és llegir! No trobo imatge més potent i efectiva de l’immens poder de la lectura, revelat, precisament, en l’acte de llegir en veu alta.

Tant de bo aquesta experiència continuï multiplicant-se per totes les escoles i instituts del país. Aquesta gent són l’avantguarda del futur.

dimecres, 25 de maig de 2016

CONCURS DE CARTELLS- FI DE CURS 2015-16

Enguany s’ha celebrat a l’escola la primera edició del concurs de cartell de la festa f i de curs. Els alumnes participants han estat tots els alumnes de primària que amb temps i dedicació han realitzat un treball excel•lent d’elaboració d’un cartell que anunciï la festa major de l’escola que es celebrarà el proper dia 10 de juny.

Hi esteu tots convidats.





CARTELL GUANYADOR ELABORAT PER L'ALEIX ALTAYÒ, L'ALEIX ESCAVIES I LA NOA JIMÉNEZ DE 6È.

De CONCURS DE CARTELLS FI DE CURS 15-16


FINALISTES DEL CONCURS DE CARTELLS

De CONCURS DE CARTELLS FI DE CURS 15-16

De CONCURS DE CARTELLS FI DE CURS 15-16

De CONCURS DE CARTELLS FI DE CURS 15-16

De CONCURS DE CARTELLS FI DE CURS 15-16

De CONCURS DE CARTELLS FI DE CURS 15-16

De CONCURS DE CARTELLS FI DE CURS 15-16

dilluns, 2 de maig de 2016

Setmana de Sant Jordi


Com cada any l´escola Madrenc de Vilablareix ha celebrat la Setmana Cultural coincidint amb la festivitat de Sant Jordi .
Les activitats culturals s´han realitzat del 18 al 22 d´abril .

Aquestes activitats han estat diverses :

-Jocs Florals amb la realització de cal.ligrames per part dels alumnes de l´escola .

Aquests són els cal·ligrames que han realitzat els alumnes d'educació infantil.

P3-A


P3 - B


P4 - A


P4 - B



P5



-Visita de l´escriptor Carles Sala per parlar del llibre “ 50 oficis esbojarrats “ i respondre les preguntes dels alumnes .
-Activitat de Padrins lectors ( els alumnes grans han llegit i explicat contes als més petits ) .
-Jornada de Portes Obertes (22 d´abril ) . Els pares i familiars dels alumnes han pogut visitar l´escola acompanyats dels seus fills .
-Exposició d´Art Contemporani realitzada amb material reciclat pels alumnes de 5è i 6è
-Venda de llibres usats per part dels alumnes de 5è . Els guanys s´entreguen a l´ONG “ Somriures de Bombai “ .
-Programa de ràdio . Durant tota la setmana de Sant Jordi, Ràdio Vilablareix ha emès diversos programes realitzats pels alumnes de 5è .

A més de totes aquestes activitats les aules i passadissos de l´escola estaven decorats amb treballs realitzats pels diversos cursos de l´escola .
A l´aula de música hi havia un audiovisual amb fotos de les activitats i sortides realitzades pels alumnes de l´escola .

La Setmana Cultural és una setmana diferent amb moltes activitats que agrada molt als alumnes de l´escola .

dilluns, 18 d’abril de 2016

Xerrada sobre violència i assetjament escolar


El dia 14 d´abril a les 8:30 del vespre hi va haver una xerrada sobre violència i assetjament escolar a Can Gruart .
La xerrada la va realitzar en Toni Vives de l´Associació Identitats .
En Toni ha treballat molt aquest tema a moltes escoles de Girona i dóna molts consells sobre com solucionar aquestes problemàtiques .
Aquesta vegada la xerrada anava adreçada als pares dels alumnes per tal donar-los pautes sobre com tractar aquests conflictes que de vegades es donen a l´escola .
La xerrada va ser molt profitosa i en Toni va posar una mica de llum a l´hora de tractar aquestes situacions tan delicades i a la vegada punyents .


SETMANA CULTURAL - MADRENC 2016

dilluns, 8 de febrer de 2016

ESTRENEM NOUS EQUIPAMENTS !!!!!!



Durant aquest dos últims cursos l’escola ha pogut adquirir nou material informàtic per condicionar les aules i oferir el màxim possible de recursos TIC als nostres alumnes.

A l’aulari d’Educació Infantil ja disposem de dues pissarres digitals interactives i un projector mòbil; a més a més, a cada aula disposem d’un o dos ordinadors per fer el racó d’informàtica i 4 portàtils.

A l’edifici de Primària tenim totes les aules des de 1r fins a 6è, equipades amb Pissarres Digitals Interactives i  projectors. Aquestes innovacions han estat subvencionades per l’escola conjuntament amb l’AMPA i ens han de permetre poder evolucionar amb la utilització de les noves tecnologies.




Diada de la Pau


El dia 29 de gener l´escola Madrenc va celebrar la Diada de la Pau.
Durant la setmana tots els alumnes van realitzar diverses activitats al voltant d´aquest tema .
Es van pintar folis amb ceres per fer el fons de quatre grans murals dedicats a la Pau .
Cada classe va treballar un llibre sobre aquesta temàtica .
Els alumnes de Cicle Inicial han treballat el llibre " Me llamo paz " i els de Cicle Mitjà i Cicle Superior " La bibliotecària de Bàssora " .
També es va preparar i assajar la cançó de Bob Dylan " Escolta-ho en el vent " amb versió de Gerard Quintana .
El dia 29 al matí tots els alumnes de la guarderia , Escola Madrenc i alumnes de l´Institut de Vilablareix es van trobar a la Plaça de la Pau del poble .
En Jordi Baus va pintar el colom de la Pau sobre els quatre grans murals i els alumnes van cantar tots junts la cançó d´en Bob Dylan amb acompanyament musicals de nois i noies de l´Institut .
La trobada va ser molt bonica i lluïda .



dissabte, 6 de febrer de 2016

Xerrada sobre el bon ús de les xarxes socials


El dimecres 3 de febrer es va celebrar a l´escola Madrenc una xerrada sobre el bon ús de les xarxes socials .
La xerrada la va fer en Sergi Subietas ( Mosso d´Esquadra ) i anava dirigida als pares i mares de l´escola amb l´objectiu de donar consells sobre què es pot fer i què no es pot fer a les xarxes socials .
L´escola , el món educatiu i la societat en general estan preocupats sobre la influència que les xarxes tenen en els alumnes . És per aquest motiu que es va celebrar aquesta xerrada.
En Sergi va posar molts exemples de fets que passen a les xarxes i sobretot va dir que és important que els pares i mares supervisin i controlin una mica l´ús que els seus fills i filles fan de les xarxes . Amb l´ajuda dels pares i mares es podran evitar en gran mesura fets que passen massa sovint .
L´assistència a l´acte va ser força nombrosa i criem que va ser força profitosa .

Dijous Gras


Com cada any els alumnes de l´escola Madrenc hem celebrat el Dijous Gras .
El dijous 4 de febrer tots els alumnes i mestres del centre ens hem trobat al pati d´Educació Infantil i allà hem berenat conjuntament i a continuació hem jugat i hem gaudit tota la tarda .
Bon Carnaval a tothom !!!!!!!!!!!!!!!!!!!!





dimecres, 13 de gener de 2016

Q hi ha d deurs x dma?

Hola famílies,
Us proposem una lectura que ens fa reflexionar a tots sobre l’ús adequat , en diferents circumstàncies, de les noves tecnologies sobretot dels smartphones o mòbils intel•ligents...
Espero que sigui del vostre interès.





dilluns, 23 de novembre de 2015

Elos Blogs de l´escola

Blocs de l´escola


http://escolamadrenc.blogspot.com/

http://educacioinfantilmadrenc.blogspot.com/

http://cicleinicialmadrenc.blogspot.com/

http://ciclemitjamadrenc.blogspot.com/

http://ciclesuperiormadrenc.blogspot.com/

divendres, 6 de novembre de 2015

Castanyada 2015



Celebració de la castanyada !
Com cada any els alumnes de l’escola Madrenc, hem celebrat la festa de la castanyada als mòduls de l’escola.
Els castanyers i castanyeres de sisè, molt ben disfressats, van col•laborar a l’hora de repartir les castanyes I van estar pendents dels més petits en tot moment.
Gràcies a l’AMPA per haver-nos torrat les castanyes.




dijous, 8 d’octubre de 2015

ONCOLLIGA VILABLAREIX

Treballem els hàbits saludables gràcies a ONCOLLIGA VILABLAREIX

Hàbits saludables



1r dia d'escola

L'escola va obrir les portes el dia 14 de setembre amb les típiques cares de son, alegria, plors, emoció, ganes de començar.... aquí en podeu veure un petit resum de l'inici a l'edifici escola...

1r dia d’escola


dimecres, 17 de desembre de 2014

LA RÀDIO A L'ESCOLA...

Benvolguts/des tots i totes,

Els alumnes de 6è participen a la ràdio de Vilablareix fent un programa divulgatiu i informatiu.
Aquest DIVENDRES 19, DILLUNS 22 i DIMARTS 23 a les 12h del migdia, s'emetrà el 1r programa de ràdio a RÀDIO VILABLAREIX 107.5

US CONVIDEM I ANIMEM A ESCOLTAR-LO!


http://www.vilablareix.cat/laradio/

http://www.vilablareix.cat/laradio/ 


dimecres, 26 de novembre de 2014

CONTROL DE POLLS

CONTROL DE POLLS

S' informa als pares que hi ha bastants alumnes portadors de paràsits: pediculosi capillitis, "polls".

Actualment ens hem trobat que ja no importa l'època de l'any més habitual a tenir polls, ara tot l'any fan presència al cap del nostre alumnat.

Agrairem prenguin les mesures preventives adients i els que en són portadors realitzin el tractament indicats per eradicar-los.
Artícle interessant de la Revista "Viure en família" núm. 56 del mes de novembre-desembre de 2014 sobre el tema del tractament dels polls.



dilluns, 17 de novembre de 2014

ENTORN SENSE FUM


Benvolguda família,

L’Ajuntament de Vilablareix conjuntament amb l’Agencia de Salut Pública de Catalunya hem preparat una acció dirigida a promoure que l’espai exterior d’accés immediat a les escoles, compartit amb familiars i alumnes, sigui un entorn sense fum.
Els objectius d’aquesta acció són:
  • Reduir l’exposició al fum ambiental de tabac dels infants de la ciutat.
  • Reforçar l’acció educativa i preventiva envers l’infantil per part dels seus familiars.
  • Reduir la visibilitat de la conducta de fumar on hi pot haver presència de població infantil.
L’escola dels vostres infants s’ha adherit a aquesta iniciativa. Trobareu el cartell “Entorn sense fum. Eduquem entre tots” a la seva façana.
Us agraïm la vostra col·laboració en aquesta iniciativa dirigida a l’educació per a la salut dels nostres infants.